Onzè - 2

:

Segueix en directe l'onzè Congrés del PSC.

:

Onzè - 1

:

Primer dia de Congrés. Els de Mataró -alguns veterans, altres més novells- assistim anb unes ganes magnífiques al Congrés en què el PSC partex d'una millor posició, tant des elpunt de vista institucional com del seu posicionament central en la política catalana. Els consellers nacionals hem decidit no presentar-nos coma delegats, de manera que som més els mataronins assistents al Congrés. La delgació mataronina, a més, és majoritàriament de dones: és la primera vegada que passa i n'estic molt orgullós. La Montse López, Secretària d'Organització local, és la notra cap de delegació.

:

Matí de salutacions i d'intervencions de partits, sindicats o entitats alienes al Partit però que volen fer sentir la seva veu. Còmplice intervenció de Pepe Blanco en nom del PSOE. Abrandat discurs de la Vicepresidenta, Manuela de Madre.

:

Torno a Mataró en un dinar a que m'havia compromès i retorno al Congrés quan s'està discutint d'Informe de Gestió de la Comissió Executiva Nacional. Consol Prados intervé en nom del conjunt de companyes i companys del Maresme, demanant que es tingui en compte la vida als pobles i ciutats, els canvis de dada dia a cada racó. La Catalunya que sap on va és feta de milers de persones, de milions, de centenars de pobles i ciutats, de milers de barris que saben on van. Contra la nostàlgia o la mala llet, fermesa i esperança. Aquesta és l'actitud col·lectiva que veig en aquest Congrés nacional.

:

Votació unànime a favor de la gestió de l'Executiva, entusiasme per la força que té el Partit, per les ganes que tenim de canviar i transformar, pel capaços que se'ns veu. Bravo, Montilla ("alguns diuen que destrosso la llengua, si ells puguessin, destrossarien el país"). En el moment d'escriure això, s'està discutint i votant la gestió d'altres òrgans. Després, es constituiran les comissions i a pencar de valent.

:

El Congrés, enguany, està muntat com una gran festa, una enorme trobada de relació dels socialistes de Catalunya. No tan sols amb els debats profunds i importants que hi haurà entre les parets dels salons d'aquest Palau de Congressos, sinó amb les nombroses activitats que hi ha al seu entorn o els espais que, com el que ara jo sóc, permeten de postejar en directe des d'aquest esdeveniment.

:

I no tan sols de l'espai. Ara em deien que a la sala, aquest matí, 120 ordinadors portàtils estaven connectats a la xarxa al plenari del Congrés. Entrem en una nova etapa de les comunicacions en esdeveniments com aquest, on no cal ser-hi del tot per poder participar-hi. Sospito que el següent Congrés tindrà encara més relleu el fet de connectar el conjunt del Partit a l'esdeveniment d'avui.

:

Més notícies:

:

· Núria Marín, la nova alcaldessa de L'Hospitalet, vicepresidenta primera del Congrés
· La frase: "La esperanza es el sueño del hombre despierto" Antonio Balmón
· El Balanç de Gestió de Montilla
· "Catalunya sap on va si nosaltres, els socialistes, fem el camí. Aquest és el repte del nostre onzè Congrés"
· José Zaragoza visita l'Endavant Digital
· Blanco defende a pluralidade lingüística no congreso dos socialistas catalans
· La frase: "El socialisme no és només una estació a la que arribar, sinó un viatge que empendre" Manuela de Madre
· Figueras i de Madre a la Botiga del PSC
· Tornem a les 16h!
· Un Congrés sense barreres
· La frase: "El primer obstáculo para creer a Mariano se llama Rajoy" José Blanco.
· Les primeres hores de l'11è Congrés
· Comença l'11è Congrés

:

:

Segueix en directe l'onzè Congrés del PSC.

:

BXVI | Godayol | Dos bisbes

El sms de BXVI
:

Llegeixo a La Vanguardia d'ahir que el Papa ha enviat un sms als participants a la XXIII Jornada Mundial de la Joventut, organitzada a Sydney. Deia "Young friend, God & his people expect much from u, because u have within u the Father''s supreme gift: the Spirit of Jesus - BXVI". Observeu l'ús de la u pel you. Després diran que el seu antecessor era el mediàtic. Ho haurà tret de Les Santes?

:

A mi m'ha semblat fantàstic. espero que al darrere hi hagi algú pensant en com utilitzar millor els mitjans actuals per millorar la imatge (Cope inclosa) de l'Església -per exemple- i que no sigui una flor d'estiu. Veurem. Foto: EFE.

:
Godayol
:

Al mateix diari hi ha una entrevista a Joan Godayol, bisbe emèrit d'Ayaviri, mataroní, salesià, missioner i d'una prudent però claríssima crítica a la situació actual de l'Església. Prudent, claríssima i d'una fidelitat a la seva fe a prova de bomba. Potser no de sms, però sí de bomba, en el sentit més literal. N'extrec algunes respostes:

:

Ya siendo obispo, recibí tres cartas de Sendero Luminoso amenazándome de muerte. (...) En la primera me escribían: "Sabemos que eres de Mataró, que viene de matar, porque eres un agente que ha venido a asesinar al pueblo...". Falsa etimología, gracias a Dios. (...) A Sendero no lo detuvo el ejército, sino el pueblo: las rondas campesinas.

:

Sigo el Evangelio, y Jesús da preferencia a los pobres, una preferencia que no es exclusiva ni excluyente para los que no son pobres, pero que empieza dando más a quien más lo necesita. Así fue y así debería ser.

:

Roma ha utilizado los movimientos apostólicos para llevar a cabo esa revisión de la apertura vaticana. (...) Los Legionarios de Cristo Rey, Verbo Encarnado, Sodalitium Christianae Vitae... Hay más de 300 de estos movimientos seglares que pretenden erigirse en defensores de la ortodoxia romana y reivindican la riqueza. (...) Consideran, siguiendo el espíritu del calvinismo, que la pobreza no es una virtud sino todo lo contrario. (...) Ponen la cruz cerca de la cartera. Sus patrocinadores seglares, a cambio, obtienen una zona de alegalidad fiscal para sus donativos y tráficos de capitales. Yo he sido desplazado por Roma para promocionar en Perú a miembros de esos movimientos.

:

Lo que hicimos por la formación profesional y los hogares para víctimas del terrorismo. Y recuerdo el entrañable contacto con mis feligreses: el rito del pago a la tierra, la Pachamama, con el paco, el chamán. (...) Es una bella ceremonia penitencial que no tiene por qué ser despreciada. Yo me hice obispo para servir a Dios y a los demás, no para juzgarlos. Yo creo que fuera de la Iglesia también hay salvación. Fuera hay una ley natural universal que nos obliga a todos los humanos y que también predicó Jesús.

:

El rito debe estar al servicio de la fe y no al revés. Hemos hecho de lo secundario lo esencial. Deberíamos replanteárnoslo. (...) La fe que empuja a servir a los demás. Ha sido la obsesión de mi obispado: ser útiles. Si no lo somos, todas las normas, cánones, apariencias, ritos y hábitos carecen de sentido.

:

Seguir el consejo que me dio el abad de Montserrat, Cassià Just, poco antes de morir: "Endavant, Godayol, des de la veritat obrim camins per reformar l'Església, però amb prudència".

:

Dos bisbes nous
:
Corro a veure què diu el blocaire de referència en aquests temes i es mostra moderadament optimista davant el nomenament de Francesc Pardo a Girona i Joan Piris a Lleida. Esperem-ho.
:

El brot

Ahir a la tarda es rebia la notícia i immediatament es posava en marxa un dispositiu de coordinació Generalitat-Ajuntament, atenció i intervenció per atendre el brot de legionel·losi que afecta Mataró, després que s'hagin detectat uns set afectats. Avui nou bo que ja n'hi ha un d'alta. No és la primera vegada que ens passa (partim d'una experiència fa uns anys -2002- de la que en vam aprendre molt... vegeu com ho explicava Manuel Mas) i en una societat com la nostra, plena de focus potencials, especialment a l'estiu, plana com una espasa de Damocles. Em consta que tots els protocols són activats, que s'està treballant força i que s'està informant amb diligència. Caldrà treballar amb cura, perquè no es descarta l'aparició de nous afectats, atenent al període d'incubació (10 dies) i a l'experiència citada. En qualsevol cas, l'Ajuntament de Mataró ha habilitat una unitat d'informació als ciutadans a les instal·lacions del Servei de Salut Pública de l'Ajuntament, a la plaça de Catalunya número 20, i un telèfon gratuït disponible les 24 hores (número de telèfon: 900 859 009).

:

Fotos: L'Alcalde Baron, La sra. Arboix, del dep. de Salut i la regidoraEsteban durant la roda de premsa d'avui. Instal·lacions del Servei de Salut Pública de l’Ajuntament, a la plaça de Catalunya número 20. Autor: Romuald Gallofré.

:

Catalans jansenistes

Enric Juliana escrivia una interessant crònica diumenge a La Vanguardia a rel de la que creu que ha de ser inevitable entesa entre el País Valencià i Catalunya. Enmig, extreu una interesssant teoria sobre el caràcter del català (catolicisme jansenista) i del valencià (catolicisme barroc), contrast del que ja n'he parlat en alguna ocasió. I que a Mataró, per cert, es viu en alguns àmbits, no tan en contrast amb el valencià sinó amb l'andalús, i provoca situacions fantàstiques o explica alguns dels comportaments ciutadans... En fi. Ara extrec alguns fragments de l'article de Juliana:

:

Pura gesticulación barroca: "¡La vida es una comedia!". Un catalán jansenista jamás lo proclamaría así, con tanta intención y con tan alegre carcajada. (...)."La vida es una comedia y hay que saber interpretarla".

A un catalán jansenista - montserratino, por tanto- siempre le costará admitir la vida como teatro. Es demasiado doloroso. Es una cruda revelación incompatible con la sonrisa.

Primo hermano del luterano, el católico jansenista - muy episcopal, más bien poco del Papa y precavido ante la Monarquía, es decir, afecto al poder próximo y desconfiado del cetro lejano- tiende a interpretar la seriedad como plasmación de un orden celestial. Los luteranos fueron drásticos y separatistas. Los jansenistas, sobre todo en su variante francesa (el galicanismo), soñaban con una autonomía episcopal fuerte y bien llevada. Eran rigoristas, pero sin exagerar. Por ello, el catalanismo siempre ha sido antibarroco, que es un vitalismo espectacular, aparatoso y muy romano. Una verdad exagerada. Una angustia camuflada, por tanto.

En los años sesenta y setenta, tiempos de guitarra, arpillera y ermita románica, el catolicismo jansenista entró en diálogos con el marxismo mediterráneo, dogmática fantasiosa y adaptable que navegaba por el mar Adriático, entre los puertos de Italia y de la República Federal Socialista de Yugoslavia. (...)

Por ser antibarroco, el catalanismo de guitarra, arpillera y ermita románica se rió de las fallas valencianas y de la Geperudeta, deidad romana que preside la ciudad de Valencia bajo el nombre de la Verge dels Desemparats. Cuando Jordi Pujol se dio
cuenta, ya era demasiado tarde. "Los catalanes no hemos sabido entender las fallas y la Geperudeta", dijo un día, con ese tono veraz que siempre sabe dar a sus palabras. Pujol, que de Valencia lo sabe todo, seguramente se apercibió del error mucho antes, pero durante 23 años, suyo, muy suyo, fue el ritmo del discurso catalán dominante.

:

Foto: La Verge dels Desemparats, la Geperudeta, patrona de València. Autor: Alejandro Herrero.

:

Llegir en sèrio

Magnífic aquest fragment de l'article d'ahir de Javier Cercas a El País Semanal, a propòsit de l'increment de lectures apassionades de les seves amigues a mesura que es divorcien.

:

La literatura es un servicio de urgencias. Leer por diversión está muy bien, leer por entretenimiento está muy bien, leer para no ser un cretino está muy bien. Pero la única forma seria de leer es leer como quien reza, como quien llora, como quien pelea por su pellejo en cada frase, en cada adjetivo y en cada coma.

:

Partit federador

Alguns que no van llegir El País de dijous de la que parlava ahir i que no poden accedir al linc del "Quadern" em demanen que extracti l'entrevista a Raimon Obiols que s'hi publicava. Aquí va el que crec més interessant.

(foto: Carles Ribas)

El PSC és un partit federalista, cert, però en realitat el que ha estat durant aquests 30 anys és un partit federador. Primer, va federar els grups socialistes existents a Catalunya en un sol partit. Segon, va contribuir a mantenir la unitat civil del poble de Catalunya amb els dos lemes Som i serem un sol poble i La llengua no ens dividirà. I després també el PSC ha contribuït a federar les esquerres polítiques a Catalunya, perquè la nostra visió estratègica va ser que a Catalunya hi havia una majoria d’esquerra i de centre-esquerra, i havia de governar.
:
(...) El paper federador del PSC es projecta de cara al futur, en aquest moment. En quina direcció? Una: federar el poble de Catalunya significa resoldre satisfactòriament el repte de la immigració. Dues: federar les esquerres a Catalunya significa superar el repte que l’accent es posi en l’àmbit dels programes i les polítiques i no en el de les afirmacions identitaristes. I tres: ara hi ha un nou repte potser més nou, que és el de federar la societat i les institucions i instruments de la política democràtica, és a dir, superar el repte de la societat individualista que es mira la política com un exercici professional, com un espectacle. (...)

(...) Els corifeus sobiranistes habituals estan presentant un imaginari absurd segons el qual Espanya està en plena modernor i Catalunya està en decadència. Això és ridícul! A Espanya més aviat hi ha una tendència cap a l’arcaisme i el nacionalisme neoespanyolista. (...) El repte fonamental és l’activació, la mobilització, de gent nombrosa i qualitativament experta i arrelada i real, poble real. Perquè amb totes aquestes lamentacions pel declivi de Catalunya es desconeix el poble real: hi ha hagut escarafalls perquè uns milers de persones van sortir a celebrar el triomf de l’equip espanyol sobre l’equip d’Alemanya. Tot això és ridícul. És que no coneixem el país? Fa anys que les enquestes ens en mostren la radiografia. La gent té sentiments d’identitat que no són coincidents, són diversos, una graduació matisada de gent que se sent d’una manera, d’una altra. L’important és que se senti formant un sol poble, que es rebutgin les querelles de tipus identitarista i lingüístic.

(...) Haig de dir, encara que pot semblar paradoxal, que el discurs del ministre Corbacho el comparteixo. Els sectors que senten més la problemàtica de la immigració són els sectors amb necessitat de serveis públics. Dit això, Europa ha de tenir una política d’immigració comuna, però no crec que el millor sigui aquest tipus de directiva. (...) Jo crec que hi ha dretes a Europa que estan jugant a estimular la por com sigui.

(...) S’han de dir dues coses: que el grup parlamentari que hi ha al Congrés no és el grup parlamentari del PSOE, sinó el Grup Parlamentari Socialista. Hi ha dos partits en aquest grup, el PSOE i el PSC, un tema que la gent tendeix a ignorar. Els adversaris ho deformen i diuen que el PSC està dins el grup parlamentari del PSOE. Aquest és el primer punt. El segon, la veu del PSC ha de sentir-se clarament.

: